Un conill que sempre fa tard; un gat que desapareix deixant enrere l’enigma del seu somriure; una reina que vol tallar el cap a tothom; el món insòlit que apareix a l’altra banda del mirall… somnis i malsons d’una nena de set anys, amb tota la seva llibertat.
Aquest és en poques paraules el que s'ha de dir d'aquest gran llibre. Tots nosaltres a dins nostre tenim una Alícia.
Particularment a les dos ens ha agradat més la pel·lícula que el llibre, potser per la posició que ocupa la figura de l'Alícia en aquesta o potser per que els sombrer ens ha encisat. La raó no la sabem, però si que podem dir que al veure la pel·licula hem entrat a un món de somnis,
Molt sovint la gent no recorda el que somia, però si ho poguessim recorda segur que molt sovint somiarem estar en un mateix indret, del qual mai en voldriem sortir.
Pot ser aquests és el motiu pel qual no recordem el que somiem. Perque si ho recordessim potser no en voldriem despertar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada